Aquest blog es troba temporalment inactiu.
Us recomano que visiteu el meu altre blog:
que s'actualitza regularment.
Gràcies, i disculpeu les molèsties.
11 d’octubre del 2018
20 de juny del 2014
Vinculacions igualadines d'un sarrianenc
El meu article de La Veu de l'Anoia.
(En la versió paper el trobareu a la pàgina 6).
(En la versió paper el trobareu a la pàgina 6).
27 d’abril del 2012
El monestir de Pedralbes
És un fet innegable que, de sempre, el Monestir de Pedralbes pertany a Sarrià. Però per una decisió política molt desafortunada presa fa gairebé tres dècades l’ajuntament va traspassar el monestir i el barri que l’envolta a un altre districte. Des de llavors els sarrianencs tenim un conflicte obert amb la Casa Gran. Treure el monestir del seu barri natural no va ser només un greu menyspreu als sarrianencs sinó un claríssim error polític, i no entrarem ara en els motius que els governants de l’època van al·legar per justificar aquella injustícia. No detallarem tampoc els arguments culturals, polítics, històrics i geogràfics que avalen la pertinença del monestir a Sarrià. Aquesta tasca ja s’ha dut a terme a bastament mitjançant manifestos, cartes obertes, articles publicats en mitjans de comunicació, instàncies i dossiers presentats a l’ajuntament, reportatges per ràdio i televisió i tota l’activitat que es canalitza a través de les xarxes socials. L’alcalde Xavier Trias, que ha manifestat que l’any 2015 aspirarà a la reelecció, va guanyar les eleccions amb una promesa, molt concreta i plena de sentit comú, inclosa en el seu programa electoral: “Impulsarem el retorn del Monestir de Pedralbes al barri de Sarrià”. És una proposta molt justa, el retorn del monestir; quan s’oficialitzi, esmenarà un greu error polític. La solució pel retorn efectiu del monestir passa per modificar -molt lleugerament- els límits del districte, per tal que el monestir torni a formar part del barri d’on no hauria hagut de sortir mai. Trias va assolir a Sarrià uns resultats electorals francament espectaculars: un de cada dos votants sarrianencs li va donar suport, i a ningú se li escapa que el seu compromís de devolució del monestir hi va tenir alguna cosa a veure. Ja han passat uns quants mesos des de les eleccions però, encara que des de la plaça de Sant Jaume ni des del Districte no s'ha mogut fitxa, els primers indicis són preocupants. Des d’aquells despatxos se'ns ha insinuat que, per resoldre el contenciós, n’hi hauria d’haver prou amb una solemne declaració oficial de l'ajuntament sobre la pertinença històrica del monestir a Sarrià, alhora que es mantindrien els actuals límits del Districte, fixats erròniament l'any 1984. Però començant pel propi alcalde, és ben sabut que això no resoldria el conflicte. I tothom sap també que d'aquí a tres anys els sarrianencs, que tenim fama de tenir bona memòria, tornarem a ser cridats a les urnes. Es poden cometre errors, però qui tenint la potestat d’esmenar un error no ho fa n’està cometent un altre, i si això ho combinéssim amb un compromís electoral que no es complís resultaria molt decebedor.
Editorial de la Revista de l'AA.VV. de Sarrià - Abril 2012
Editorial de la Revista de l'AA.VV. de Sarrià - Abril 2012
11 d’abril del 2012
1 de març del 2012
Sobre el contenciós del Monestir de Pedralbes
"Monestir en disputa", un article de Francesc Espiga, d'El Punt Avui.
23 d’agost del 2011
10 de febrer del 2011
Trobada de la família Carles a Rubió
El proppassat diumenge 6 de febrer, més d’un centenar de persones pertanyents a la família Carles es trobaren a Rubió en un esmorzar de germanor, que suposà una trobada dels representants de les diferents branques de la nissaga a Igualada.
La trobada s’ha produït arran de la propera publicació del llibre “La roda de la fortuna. Els Carles: de l’adoberia de cal Granotes a la Igualadina Cotonera”, a càrrec de l’historiador Pere Pascual i de Magí Puig. En aquest treball de recerca, es constata el paper important de diferents membres de la família Carles primer en el sector adober i posteriorment en el tèxtil igualadí. Arran de diferents investigacions d’aquests protagonistes, es va trobar l’enllaç genealògic entre aquests importants industrials del s. XVIII i XIX, amb els actuals integrants de les diferents branques de la família Carles a Igualada, que són descendents directes de l’Hort de Cal Venda, situat a la part sud d’Igualada, coneguda com l’Horta Vella.
D’aquesta manera, les set branques de la família, corresponents als descendents dels germans Francesca, Bartomeu, Bonaventura, Pere, Josep, Clara i Mercè Carles Torres, es reuniren en aquest àpat de germanor, on alguns d’ells, tot i haver-se conegut anteriorment, desconeixien els seus orígens familiars comuns.
Després de la presentació de l’acte a càrrec de Pere Carles, fou Marta Carles, periodista, qui explicà l’origen de la branca Carles descendent de l’Hort de Cal Venda, així com l’origen del sobrenom Venda. Posteriorment, els autors del llibre, Pere Pascual i Magí Puig, explicaren diferents aspectes que es podran veure en la publicació, que és previst que pugui veure la llum en un parell de mesos. Pascual parlà dels diferents membres de la família que tingueren una activitat industrial prou remarcable els segles XVIII i XIX, mentre que Puig es centrà en la branca de la família que resta avui a Igualada, provinents tots de l’Hort del Venda.
A continuació, les diferents branques de la família anaren fotografiant-se rere un rètol que remarcava el germà del qual descendien. Per cloure l’acte s’homenatjà als tres descendents directes vius que queden d’aquests set germans, concretament Maria Carles i Fàbregas, filla de Pere; Maria Rosa Casanovas i Carles, filla de Mercè, i Rosa Saumell i Carles, filla de Clara. Aquesta darrera, germana religiosa del Sagrat Cor, no pogué assistir a l’acte, doncs actualment es troba a Medellín (Colòmbia).
(L’Enllaç, 10/2/2011, Societat, pàg. 26) * Versió pdf
La trobada s’ha produït arran de la propera publicació del llibre “La roda de la fortuna. Els Carles: de l’adoberia de cal Granotes a la Igualadina Cotonera”, a càrrec de l’historiador Pere Pascual i de Magí Puig. En aquest treball de recerca, es constata el paper important de diferents membres de la família Carles primer en el sector adober i posteriorment en el tèxtil igualadí. Arran de diferents investigacions d’aquests protagonistes, es va trobar l’enllaç genealògic entre aquests importants industrials del s. XVIII i XIX, amb els actuals integrants de les diferents branques de la família Carles a Igualada, que són descendents directes de l’Hort de Cal Venda, situat a la part sud d’Igualada, coneguda com l’Horta Vella.
D’aquesta manera, les set branques de la família, corresponents als descendents dels germans Francesca, Bartomeu, Bonaventura, Pere, Josep, Clara i Mercè Carles Torres, es reuniren en aquest àpat de germanor, on alguns d’ells, tot i haver-se conegut anteriorment, desconeixien els seus orígens familiars comuns.
Després de la presentació de l’acte a càrrec de Pere Carles, fou Marta Carles, periodista, qui explicà l’origen de la branca Carles descendent de l’Hort de Cal Venda, així com l’origen del sobrenom Venda. Posteriorment, els autors del llibre, Pere Pascual i Magí Puig, explicaren diferents aspectes que es podran veure en la publicació, que és previst que pugui veure la llum en un parell de mesos. Pascual parlà dels diferents membres de la família que tingueren una activitat industrial prou remarcable els segles XVIII i XIX, mentre que Puig es centrà en la branca de la família que resta avui a Igualada, provinents tots de l’Hort del Venda.
A continuació, les diferents branques de la família anaren fotografiant-se rere un rètol que remarcava el germà del qual descendien. Per cloure l’acte s’homenatjà als tres descendents directes vius que queden d’aquests set germans, concretament Maria Carles i Fàbregas, filla de Pere; Maria Rosa Casanovas i Carles, filla de Mercè, i Rosa Saumell i Carles, filla de Clara. Aquesta darrera, germana religiosa del Sagrat Cor, no pogué assistir a l’acte, doncs actualment es troba a Medellín (Colòmbia).
(L’Enllaç, 10/2/2011, Societat, pàg. 26) * Versió pdf
24 de desembre del 2010
8 de juny del 2010
22 de març del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
